PREMSA. Posició inversa. Aquí es poden veure els cofins d'espart sota els enormes cairats per rebre pressió per obtenir l'oli.

Rafael M'agrada aquesta teva sèrie de fotografies sobre l'oli d'oliva. Veig que no estan situades al mapa, on es troba aquest museu? sembla interessant. Records des del Pla de l'Estany.

Hola pare de la Clara. Moltes gràcies per la visita i el teu interès sobre la serie de l'oli d'oliva. He treballat molts anys en aquest sector.

Les fotografies no les vaig mapejar puix tinc la sensació d'haver-les obtingut subrepticiament. Molts museus no permeten fotografiar les obres exposades. No se si és cas del Museu d'Art i Història de Reus, plaça de la llibertat num. 13 on hi ha aquesta col.lecció. Gairebé sempre porto la petita càmera a la butxaca. Passejant em va venir l'acudit d'entrar al museu. Ja dins em vaig adonar que podia fotografiar. Era jo tot sol.

Llavors no em vaig atrevir a situar-les però ara ho faré amb molt de gust per correspondre al teu gentil suggeriment. Una cordial salutació. Rafael..

A Mallorca, de tot el conjunt en diem una tafona. I també de la casa on portem les olives per a fer l'oli.

Rafael: m'agrada saber que la pagesia no et resulta estranya. Jo en soc fill, de la pagesia. L'he "mamada" des de petit.

Si, conec molt bé el nom de tafona, també de almàssera i d'altres que no erecordo, pero principalment aqui a tot el camp de Tarragona més aviat premsa.

Bona vesprada Rafael Saludes Rams

Enhorabona per la teva estupenda galeria.

Ací li diem almàssera i tenim la sort de tenir-ne una molt a prop, a Navarrés, l'única del País Valencià on encara s'obté l'oli com en aquesta que ens mostres, encara que el munt de cofins és més alt. Portem allí les olives "blanquetes" de la familia, un suc daurat fantàstic. No se m'havia acudit fer-li fotos, gràcies per la idea, quan puje enguany aniré amb la càmera a veure si em donen permís.

Una cordial salutació des de la Ribera del Xúquer. Adrià.

Bona vesprada Adrià. Gràcies per venir a "casa meva". Em sembla recordar en certes ocasions i amb comentaris d'amics comuns haver-nos creuat. Gràcies també pel teus mots afalagadors. Nosaltres aquí en diem indistintament almàssera, premsa i molí d'oli. Doncs per aquí aquestes màquines ja fa anys no es fan servir. Jo crec no trobaràs problema en fer fotos en el Museu de Reus. És interessant per la gran quantitat d'estris antics i actuals que hi ha. Tot el que necessitis estic a la teva disposició.

Salut, des de Reus (Baix Camp) Rafael.

Rafael al que tenemos por aquí cerca le llamamos directamente molino de aceite. Mi amigo Seara, tiene algunas fotos de él. Un día de éstos subiré unas viejas piedras de molienda. Tu serie me ha recordado la visita a una fábrica andaluza de aceite en la que tenían una parte dedicada a museo, aunque en él, la presa ya era mucho más moderna.Saludiños y sonrisillas para toda ella.

Mi gran amiga Marisol! Que bien haber visto habia un comentario tuyo a traves del móvil y he ido a abrir el ordenador que ya lo habñia cerrado para meterme en la cama y descansar, los vejetes como yo debemos hacer como los crios. A la cama pronto!

Te ha sorprendido el ver todos estos aparatos relacionados con el cultivo y producción del aceite de oliva, actividad que llevé a cabo durante años simultaneamente con otras actividades. Quieres que te envie mi "curriculum vitae! y te enterarás de las cosas que he hecho en mi vida? Si no molesta claro!.

Hoy he pensado, la preciosa gorgorito gallega debe estar ocupada y también he pensado debo entrar en sus páginas cualquier momento.

Voy a lavarme los dientes y me ire a dormir.

Saludiños hermosa galleguiña.

Rafael.

Hola Rafael: Conozco otro museo del aceite tambien de palanca pero con un sistema un poco diferente y con dos prensas. Esta ubicado en el mismo edificio que lo contenía. Se llama El lagar del mudo. Ha quedado muy bien restaurado y ha obtenido premios en el extranjero. Han procurado que las imagenes tengan poca resolucion, pero se mejoran un poco guardando la imagen y editandola. Es un conjunto muy hermoso. Unicamente le falta el "ambiente". Cuando lo visito que ya lo he hecho repetidas veces. Me lo imagino con los ruidos producidos por los burros y las piedras machacando las aceitunas y el chirriar de los tornillos de madera, la lumbre, los balde del agua, el vapor del agua caliente, Los olores de la aceituna triturada, e calor humano (sudor) y las voces de los trabajadores, pero esto nunca será posible. Saludos de un gallego julio

Pd. Se me olvidaba decir que el pueblo se llama San Felices de los Gallegos, conocido tambien por el pueblo de las tres mentiras. Yo añadiría tambien los tres museos . El lagar, La canteria y el castillo. Merece la pena visitarlo asi como todas las Arribes