Joanetes

Met de Ribes, on September 28, said:

Una vista del 2004

blais, on October 1, said:

Excelent imatge que mostra la plenitud i gràcia d'aquestes terres del nord.

Crits, on October 4, said:

Molt bon vespre Met.

Abans d'apagar es Panoràmio et volia saludar i fer-te avinent una cosa que acab de "descobrir". Com segur que ja saps, a Mallorca, per referir-mos a ses coses "de rang" empleam s'article estàndard: el cel, l'infern, el bisbe, la mar... Idò resulta que fa una estona, escriguent un missatge a una estampa eivissenca d'en Jordi Gavaldà, me n'he donat compte que també deim -o jo al manco- la pagesia; i mai sa pagesia. No m'hi havia fixat mai. Curiós... i significatiu! En Pla sabia ben be de què parlava!

Vendré a passejar per aquesta Catalunya interior que tens retratada, per mi tan desconeguda. Fins ben aviat. Salutacions cordials.

Blai: et saludo també.

Met de Ribes, on October 7, said:

Bon dia, Crits.

No sabia que "pagesia" entràs en el capítol de les excepcions a l'ús de l'article salat. Sabia que la norma té excepcions, i no pas poques, i t'agraeixo aquesta notícia. Estic segur que coneixes en Gabriel Bibiloni, que en algun lloc ho ha recordat referint-se a l'abús de l'article salat en els topònims, per exemple.

D'en Pla, en podríem xerrar tanta estona... La Catlaunya interior, com Mallorca, ja és poc més que un record o una imatge fixa en un àlbum. Aquesta foto, poc encertada per una sobreexposició involuntària (que es podria corregir, és clar), la vaig fer perquè fa uns cinc anys ja havia fotografiat la mateixa casa, que pots veure aquí

Content de veure les fotos d'en Jordi Gavaldà, que m'has descobert.

Crits, on October 14, said:

Hola Met. Sí que havia llegit qualcun dels artícles den Bibiloni al Diari de Balears, però no coneixia aquesta plana que els compila. Serà interessant poder-ne llegir alguns més. Sempre m’han interessat les disquisicions damunt la llengua.

Se pot dir que vaig “topar” amb les tesis toponímiques den Bibiloni quan un dia se’m va ocorrer rectificar l’article Cas Concos de la Viquipèdia, que aleshores figurava com Cals Concos –una denominació que mai enlloc s’havia emprat, ni en registre col•loquial ni en culte-. La reacció dels viquipedistes majors va esser fulminant: tot d’una varen desfer els canvis i em vàren dir que a la Viquipèdia es feia servir el Nomenclàtor de la UIB, però com a tal no referenciaven el Gabinet d’Onomàstica de la UIB sinó el Nomenclàtor de nuclis de població de les Illes Balears den Bibiloni. Aquesta confusió em sembla que s’ha estès abastament: s’han fet passar els criteris den Bibiloni com els de la UIB.

Els meus coneixements de lingüística no són suficients per a poder discutir amb els entesos. Però vaig enviar un correu al Gabinet d’Onomàstica de la UIB demanant si em podien enviar una llista amb els topònims i em van respondre –molt ràpidament i amb molta amabilitat- amb una relació on tots hi figuraven exclusivament amb l’article salat. També vaig veure que el Gabinet d’Onomàstica s’havia dirigit a les Viquipèdies en altres llengües demanant-lis que fessin servir les denominacions correctes dels topòmins –ja que molts figuraven en la forma castellana- i els hi feien arribar una relació, també únicament amb la forma salada. Tampoc em semblava raonable que els criteris den Bibiloni i dels viquipedistes s’apliquessin amb tanta insistència als topònims illencs i no pas als salats de la Costa Brava. Tot això –i algunes coses més- ho vaig fer arribar a una discussió críptica i un punt surreal que es desenvolupava a la Viquipèdia, de la que em vaig allunyar sense que se n’hagués tret l’aigua clara. Al meu parer, molts dels arguments que s’hi exposaven obeien més a posicionaments ideològics que no pas a criteris “científics” o de sentit comú. I tampoc no penso que intentar fer predominar la forma amb l’article estàndard dels topònims –formal, culta- sobre la forma salada –informal, col•loquial. Quins termes tan subjectius: ja només faltaria que en contraposició a culta no diguèssim col•loquial sinó inculta…- no penso que ajudi gens ni mica ni al rigor, ni a la identificació dels parlants amb la seva llengua, ni a la seva riquesa, ni al seu prestigi i ni tan sols, per descomptat, a la seva unitat.

Met: ja m’he esbravat! Encara hi afegiria un parell de coses més, però crec que ja he fet llarg, i ja abusaria massa de la teva amable companyia.

Són totes dues precioses aquestes imatges de Joanetes. Quan ses fotos tenen ànima, sa perfecció tècnica és molt secundària… Una vegada vaig fer una caminada inoblidable des de Vidrà fins al Santuari de Bellmunt, per dins una fageda que degotava una pluja fina. Quins verds tan tendres! En arribar a dalt havia sortit un sol de capvespre que escampava una llum netíssima per damunt els turons que l’enrevolten. Quina pau, quin goig!

Met: sempre és un plaer. Tornaré per a passejar aquesta Catalunya interior. Salutacions ben cordials.