Planeta plàstic

Not selected for Google Earth or Google Maps [?]

Comments (5)

Raúl Castellá on August 18, 2012

Que la naturaleza se adaptara al nuevo ambiente...

Joan Crits on August 19, 2012

...no es pot dir que li posem gaire fàcil, però.

Amanita on August 20, 2012

A mi em sembla flipant que encara ens puguem banyar al mar i que no ens desintegrem, que hagin peixos ... ni t'explico .. tot va a la mar ...: (Bé, estem recobrint tot el planeta, de plàstic i merda,parlant en plata, crec que fins i tot l'anomenat univers ... tot i això, no estan malament aquests núvols roses, per encendre la llar de foc, van molt bé :)

Inquietant....¡¡bon enllaç L

Met de Ribes on August 22, 2012

L'enigma fantàstic, indesxifrable, de la naturalesa...!

Pensant-hi, pensant-hi (però sense abusar), em ve a la memòria això de Pla.

"El que anomenem, parlant amb la màxima generalitat, la civilització pretén ésser, sospito, un esforç per retardar, en el possible, la destrucció ineluctable de les coses per construir-ne d'altres que facin més suportable l'existència. Davant d'una naturalesa que porta en la seva arrel mateixa la devastació de tot el que no s'ajusta als seus encegats instints, l'empresa de la civilització és una alta, magnífica, heroica empresa. Però que dèbil és la seva força...! És un petit artifici, muntat a base de l'astúcia, de la prudència, de la tenacitat, davant del Megazou, de la Bèstia còsmica imponent. "

La bèstia sempre guanyarà.

Joan Crits on September 4, 2012

Gràcies un cop més, Met, per dur fins aquí sa veu d'en Pla. Grandiosa sempre! És un privilegi que ens el serveixis a la carta. Profans com som, les petites píndoles que ens fas arribar, permeten una fàcil digestió d'uns aliments tan concentrats i nutritius. Escaient sempre, i potser aquest cop més que mai, a la foto en qüestió, profund, savi i dens; el que ens diu mai és allò que resulta obvi, el que es sol dir o agrada sentir. Però quan ho ha dit, sembla mentida que no hi haguéssim caigut, de tan evident que s'ens presenta: ens fa baixar dels núvols per tocar de peus a terra, i ens reconcilia amb la certesa que només els savis, i justos -valents, per tant-, són capaços d'acceptar.

Gràcies. Una afectuosa salutació.

...un meder, Boski. Un gran merder! Caldrà cercar un lloc, ample i assolellat, on sigui possible refugiar-s'hi. Oi que sí, Raül?

Una abraçada fins a la Selva. I una altra fins a la Llitera.

Sign up to comment. Sign in if you already did it.

Photo taken in Calle Arcadia, 2, 07590 Cala Gat, Illes Balears, Spain

Photo details

  • Uploaded on August 17, 2012
  • Attribution-Noncommercial-No Derivative Works
    by Joan Crits
    • Camera: Canon PowerShot G12
    • Taken on 2021/04/13 10:05:15
    • Exposure: 0.005s (1/200)
    • Focal Length: 6.10mm
    • F/Stop: f/8.000
    • ISO Speed: ISO80
    • Exposure Bias: -0.33 EV
    • No flash

Groups