Panoramio is closing. Learn how to back up your data.

Blat de Moro Vermell

LA LLEGENDA DEL BLAT DE MORO VERMELL

En temps molt llunyans molt abans de l’arribada dels 'conquistadores' a terres de El Salvador, el blat de moro era l’aliment diari dels seus habitants.

Aquelles plantes de fulla ampla i daurades espigues eren el millor regal que la terra generosa els hi donava. Però a vegades la sequera era obstinada i no deixava que les pluges arribessin quant tots les esperaven.

En aquells temps llunyans, hi va haver un any en què va regnar una gran felicitat. Durant l’estiu, el sol va sortir radiant en mig dels dies blaus, molt blaus. La lluna semblava d’argent en les nits clares i els rius portaven aigües manses i netes.

Quan va arribar l’hivern, les pluges van arribar molt abundants. I van regar com mai la terra negre. Els indis van regar en la terra una gran quantitat de grans de blat de moro blancs, carnosos i suaus. I als pocs dies, de l’humit terra van començar a brotar plantes tendres, que creixien dia a dia.

Des d’un pujol proper, la Deessa Sucuxi contemplava molt complaguda el treball dels indis. I com a premi pels seus grans esforços, va voler donar-los una collita abundant.

Sucuxi va baixar del pujol als blatdemorars, que ja començaven a donar panotxes d’un gra gran i espès. Caminava entre les mates, contemplant aquelles meravelloses panotxes. Anava tant distreta, que no va notar que en el terra hi havia una espina amagada.

L’espina li va ferir la planta del peu a Sucuxi i li va començar a brollar gotes de sang molt tèbies i molt vermelles.

La Deessa va sentir un intens dolor i va volar cap a la seva cabana a la recerca d’alleujament, però quan anava de camí, les gotes de sang que brollaven del seu peu van anar caient sobre una gran panotxa de grans molt grans que estava oberta per culpa d’un ocell entremaliat.

Els grans van beure la sang de Sucuxi i es van anar posant vermells, tant vermells com la sang que havien begut.

Van passar els dies. El indis van anar a arrencar les grans panotxes que havien donat els seus blatdemorars. I amb gran sorpresa van trobar una bella panotxa de grans vermells, molt vermells, com la sang.

Es van sentir feliços i agraïts. I amb gran il·lusió van sembrar aquells grans vermells. Des de llavors, diu la llegenda, hi ha blat de moro vermell en les seves terres.

Show more
Show less

Photo details

  • Uploaded on December 6, 2012
  • © All Rights Reserved
    by GRACIEL-LA VIDAL
    • Camera: Canon EOS DIGITAL REBEL XSi
    • Taken on 2012/12/04 17:22:19
    • Exposure: 0.020s (1/50)
    • Focal Length: 42.00mm
    • F/Stop: f/4.500
    • ISO Speed: ISO500
    • Exposure Bias: 0.00 EV
    • No flash