impressionant.

Hola Francesc; com pots veure aquest treball és de compilació fotogràfica, i el propòsit que el molí no passés desapercebut, s'ha acomplert amb escreix; algú amb més empenta que no pas jo, n'ha fet un resum a la viquipèdia; No se'm va permetre de copiar-hi la principal referència inmediata de l' Enciclopèdia del Romànic Català: Volum XVIII, pàgina 425:

<MOLÍ de LLOBATERES: Molí situat al sud de Sant Quirze de Safaja, al fons d'una clotada, a la riba dreta de la riera de Tenes. En època moderna fou adossada al costat del molí medieval una casa que devia servir d'habitatge dels moliners. Darrere l'edifici hi ha una bassa que agafa l'aigua d'una deu propera i d'una sèquia provinent d'una resclosa situada a la riera. Actualment en aquest edifici hi ha una bomba que porta l'aigua a Sant Feliu de Codines.

<Mapa: Des de Sant Quirze Safaja, cal agafar la carretera que va a Sant Feliu de Codines. A mà esquerra surt una pista que porta a les Torres. Poc abans d'arribar a una gran masia cal prendre un camí carreter que surt del darrere de la casa de pagès i baixa fins al molí.

(Jordi Bolós i Masclans)

<El mas i nucli de Llobateres és documentat des del principi del segle XIV, quan el seu arrendatari, Arnau de Fliquer, pagava un tribut per la utilització de l'aigua al baró de Centelles. Més endavant consta com a molí de propietat privada. (Antoni Pladevall i Font) Aquest molí medieval era situat en un edifici que recorda una torre. Té una planta quadrada; els costats, a l'interior, fan uns 3,45 m. Els murs tenen un gruix d'1,3m. Actualment té una alçada total d'uns 10 m. Al nivell més inferior hi havia el carcabà, més de 2 m per sota del nivell del terra actual. La sala de les moles (on hi havia una mola), amb una alçada de prop de 4 m, és coberta per una volta lleugerament apuntada, feta amb carreus ben escairats. A la paret oposada a la de la bassa s'obre una porta que fa 130 cm d'ample; és acabada amb una llinda plana i, a l'interior, amb un arc rebaixat. Al mur esquerre d'aquesta cambra, segurament quan es construí l'habitatge modern (el portal principal duu la data de 1694), s'obrí una altra porta, que permet de comunicar les dues construccions. Al primer pis, a l'edat mitjana, devia haver-hi l'habitatge del moliner, al qual s'entrava per una porteta situada al costat dret de l'edifici, a uns 3,5m del terra actual; aquesta entrada és acabada amb un arc de mig punt. Una obertura, feta a la volta de la sala de les moles, permetia la comunicació entre aquesta cambra o obrador i l'habitatge. Al mur principal, coincidint amb aquest pas i amb la porta, hi havia una gran sagetera. En aquest pis també hi havia altres espitlleres més petites, a tot al voltant de l'edifici, en dos nivells poc diferents. Per damunt d'aquesta planta encara hi havia un pis superior, actualment cobert amb una teulada de doble vessant. En aquestes golfes també hi ha diverses espitlleres llargues -cinc, per exemple, a la paret que dóna a la bassa-. A la part baixa el mur és format per carrreus rectangulars (15 cm d'alt per 30 cm d'ample, per exemple); a la part superior són una mica més grans i més escairats. Darrere l'edifici, al costat de la bassa, ens han explicat que hi havia un pou de planta circular que permetia que hi hagués un salt d'aigua (fins al carcabà) superior als 7 m. Les moles actuals tenen un diàmtre de 130 cm. Aquest molí medieval, per les seves característiques, a causa de la seva mida, de la seva fortificació i fins i tot del fet de tenir una porta d'entrada al nivell del primer pis, s'assembla a una torre. Difícilment, però, podem pensar en un doble ús. L'existència del carcabà, de la bassa, etc., ens fa pensar que ja des d'un principi era un molí fortificat. Per tots els seus elements, malgrat tenir elements de tradició romànica (com pot ésser la porta del pis del moliner), l'hem de datar al segle XIII o potser, fins i tot, una mica més tard. (Jordi Bolós i Masclans)>

Per tal que el marcat deteriotament fes una inflexió, es va promoure i aconseguir la declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional, amb una dotació pressupostària pendent de materialitzar. Se'n pot trobar referència periodística a la xarxa.

Cal remarcar que es troba en un indret força singular, contemplat en un PEIN -Pla Especial d'Interès Natural.

L'insigne historiador Antoni Pladevall i Font va fer un treball de recerca magnífic, publicat a la revista Lauro n.12: [www.raco.cat/index.php/Lauro/article/viewFile/48255/51273]

Jordi.

Przepiękne ujęcie, fantastic photo!Greetings from Polish. A. Mastalerz Like!

Nova interpretació visual per a una foto ja coneguda.

Any 1967, i què se n'ha fet?

The real name of the town is Sant Feliu de Codines. And the place of all these photos of birds of prey is called "Cim d'àligues" (Eagles Hill). It's a place for recovery for injured birds, and there are some shows for the public.