Photos by Met de Ribes : on the map, in Google Earth (KML)

Està molt currada Joan, m'agrada,

Salutacions, Andreu.

You are a cool photographer. [Pics of my young women.]()

This comment cannot be displayed.

Molt bone.VOTADA.Gracies per la visita i comentaris.Totas a la teva disposició.Salut!!! >>>>> ©ESTANRR <<<<<<

Hi Lidia. Soarele de arama...! It is a pleasure that my first contact with your Romanien language is through some so beautiful words. I am very sure that these latin root words, that we share and that near us, must sound so well in your Romanien language as in my Catalan. Thanks. An embrace from Mallorca.

Thanks MuhSaPo. Thanks Mahdi. Greetings to Türkiye. Best wishes to the Iran.

Saludos Pehinucu. Un placer recibirte en esta tu casa. Saludos a Cantabria.

Gràcies Rafael, gràcies. Però em sembla que són un punt excessives les teves paraules. Si jo l'únic que vaig fer va esser pitjar es botó...! Met: et dic el mateix. Salutacions afectuoses.

...no deixa de tenir un encant això de fer una "conversa" que saps que serà llegida, després, per altra gent. Com que quedarà allà, in eternum, ...

Quan contestes a algú mai saps si ho llegirà a qui tu et dirigeixes; el que és segur és que ho llegirà algú que vindrà, si ho llegeix ningú. De fet, tal com em sembla que va això, crec que bastant poca gent dèu llegir el que es contesta als comentaris que ha anat deixant. S'ha de dir que el sistema no ho facilita. Com que la contesta serà "trepitjada" pels comentaris posteriors; o bé estàs interessat i tornes per veure que t'han dit, o no ho veuràs. I enc que estiguis interessat, si tornes al cap d'uns dies, o setmanes, enrecorda-te'n i ves-ho a cercar...!

Jo crec que m'estic acostumant a conversar amb sos conversadors que conversen. I ets altres... gairebé són com una feina que has de fer per no quedar malament, com per educació. Però clar, també és sa manera de tenir "experiències"! Ara sí, allò que escrivim damunt una foto és mooolt ben llegit per s'autor, arriba.

I hi hauria es tema de ses visites. Pobrets, aquests que cerquen fer pujar es marcador sigui com sigui... i que no saben que tenen sa guerra perduda ja abans de començar? Amb tots ets esforços que hi dediquen! Clar: a tots mos agrada veure pujar es comptador de ses nostres fotos...!

I jo... em dec poder sentir com un privigeliat! Tenc un conversador gairebé per mi sol!!! Ara que en Blai se n'ha anat, déu meu! Però t'assegur, Met, que trobar-me ses teves paraules damunt Sant Salvador i per Montuïri va esser una autèntica "experiència".

Encara no he llegit el Quardern Gris. Però tot arribarà.

Una abraçada.

I si sa ciutat, pel que diuen ses mesures de contaminació, ja és irrespirable... vols dir que si encara hi afegim una barrera d'edifics alts arran de mar -s'única via d'escapament des fums- no tendrà un impacte, ni que sigui en un percentatge petitet? Perquè això no ha fet més que començar, crec jo.

S'hi veu perfectament, sa capa de fums damunt la mar. I aquest coloret, enc que sigui a sortida de sol, tampoc no és gens natural. I aquí déu-n'hi-do! Quan vens amb so barco, lo primer que veus no és terra, és una taca groga a s'horitzó.

Bon profit! Això és mel!

Per Mallorca no tenim tanta varietat. Aquests no hi neixen, o no els sabem trobar. El rei, més tardà que aquí, és s'esclatassang/rovelló. Per ca meva també cercam gírgoles d'alzina -s'altra dia en vàrem fer una bona trobadeta amb món pare, que per cert va quedar corprès del teu comentari a sa foto de s'espiga d'all de serp (i d'altres) i de que l'anomenàs a sa resposta- i d'estepa, i poca cosa més.

Sempre he trobat curiosa sa coincidència d'apreciació per anomenar ets esclatassangs i es rovellons. Els veiem ensangonats, rovellats.

Guapo... aquest paratge.