This is how your name and profile photo will appear on Panoramio if you connect this Google+ account.
You cannot switch to a different account later.
Learn more.
Hola altre cop! Les teves fotos del Mulleres també em portan molts records, ja que vaig pujar-lo al any 75. Varem anar desde el tunel de Viella, varem fer nit al refugi de Mulleres i al dia seguent, Tuc de Mulleres i fins a Benasque i després pujar al refugi de Estós. Una bona patejada!
Molt boniques les fotos.
Salut!
Hola, Pere!
Si que son mágiques aquelles fotos i els records que portan...
Segurament coincidiriem algun cop, encara que a finals del 73 vaig marxar a viure a Valencia, a on vaig continuar escalant una quants anys encara.
Encantat de saludarte.
Petita fortificació situada a la pedanía del mateix nom al terme municipal de Torremocha del Campo, a Guadalajara.
Va ser aixecada al segle XII per primer senyor de Molina, Don Manrique de Lara, a les terres de Saviñán que ell mateix havía conquerit al regne taifa de Molina.
Després va pertànyer a Don Pedro de Leucata, bisbe de Sigüenza, a l'Infant Don Juán Manuel, qui el va reforçar i d'ell al seu fill, qui finalment el va vendre als bisbes de Sigüenza, que van mantenir-ne la propietat fins a finals del segle XIX.
Aquest castell, que els veins de la zona anomenen "de la lluna", constaba d'un recinte quadrangular amb alts murs de mampostería, torres a les cantonades i una gran torre de l'homenatge a l'angle sud-est. La torre tenía quatre pisos i s'hi entrava per una porta a l'alçada del primer pis, ja fos amb una escala de mà o des del camí de ronda de la muralla. A l'estança baixa i amb murs de més de dos metres d'espessor s'hi accedía només a través d'un petit forat al primer pis i possiblement servía de masmorra. El castell, envoltat per fosses avui quasi del tot cegades, podía mantenir una petita guarnició més orientada a la vigilància que no pas de defensa del territori.
En Layna Serrano suggereïx que amb anterioritat hi havía hagut a l'indret un habitacle celtibèric.
Petita fortificació situada a la pedanía del mateix nom al terme municipal de Torremocha del Campo, a Guadalajara.
Va ser aixecada al segle XII per primer senyor de Molina, Don Manrique de Lara, a les terres de Saviñán que ell mateix havía conquerit al regne taifa de Molina.
Després va pertànyer a Don Pedro de Leucata, bisbe de Sigüenza, a l'Infant Don Juán Manuel, qui el va reforçar i d'ell al seu fill, qui finalment el va vendre als bisbes de Sigüenza, que van mantenir-ne la propietat fins a finals del segle XIX.
Aquest castell, que els veins de la zona anomenen "de la lluna", constaba d'un recinte quadrangular amb alts murs de mampostería, torres a les cantonades i una gran torre de l'homenatge a l'angle sud-est. La torre tenía quatre pisos i s'hi entrava per una porta a l'alçada del primer pis, ja fos amb una escala de mà o des del camí de ronda de la muralla. A l'estança baixa i amb murs de més de dos metres d'espessor s'hi accedía només a través d'un petit forat al primer pis i possiblement servía de masmorra. El castell, envoltat per fosses avui quasi del tot cegades, podía mantenir una petita guarnició més orientada a la vigilància que no pas de defensa del territori.
En Layna Serrano suggereïx que amb anterioritat hi havía hagut a l'indret un habitacle celtibèric.
Petita fortificació situada a la pedanía del mateix nom al terme municipal de Torremocha del Campo, a Guadalajara.
Va ser aixecada al segle XII per primer senyor de Molina, Don Manrique de Lara, a les terres de Saviñán que ell mateix havía conquerit al regne taifa de Molina.
Després va pertànyer a Don Pedro de Leucata, bisbe de Sigüenza, a l'Infant Don Juán Manuel, qui el va reforçar i d'ell al seu fill, qui finalment el va vendre als bisbes de Sigüenza, que van mantenir-ne la propietat fins a finals del segle XIX.
Aquest castell, que els veins de la zona anomenen "de la lluna", constaba d'un recinte quadrangular amb alts murs de mampostería, torres a les cantonades i una gran torre de l'homenatge a l'angle sud-est. La torre tenía quatre pisos i s'hi entrava per una porta a l'alçada del primer pis, ja fos amb una escala de mà o des del camí de ronda de la muralla. A l'estança baixa i amb murs de més de dos metres d'espessor s'hi accedía només a través d'un petit forat al primer pis i possiblement servía de masmorra. El castell, envoltat per fosses avui quasi del tot cegades, podía mantenir una petita guarnició més orientada a la vigilància que no pas de defensa del territori.
En Layna Serrano suggereïx que amb anterioritat hi havía hagut a l'indret un habitacle celtibèric.
Petita fortificació situada a la pedanía del mateix nom al terme municipal de Torremocha del Campo, a Guadalajara.
Va ser aixecada al segle XII per primer senyor de Molina, Don Manrique de Lara, a les terres de Saviñán que ell mateix havía conquerit al regne taifa de Molina.
Després va pertànyer a Don Pedro de Leucata, bisbe de Sigüenza, a l'Infant Don Juán Manuel, qui el va reforçar i d'ell al seu fill, qui finalment el va vendre als bisbes de Sigüenza, que van mantenir-ne la propietat fins a finals del segle XIX.
Aquest castell, que els veins de la zona anomenen "de la lluna", constaba d'un recinte quadrangular amb alts murs de mampostería, torres a les cantonades i una gran torre de l'homenatge a l'angle sud-est. La torre tenía quatre pisos i s'hi entrava per una porta a l'alçada del primer pis, ja fos amb una escala de mà o des del camí de ronda de la muralla. A l'estança baixa i amb murs de més de dos metres d'espessor s'hi accedía només a través d'un petit forat al primer pis i possiblement servía de masmorra. El castell, envoltat per fosses avui quasi del tot cegades, podía mantenir una petita guarnició més orientada a la vigilància que no pas de defensa del territori.
En Layna Serrano suggereïx que amb anterioritat hi havía hagut a l'indret un habitacle celtibèric.
Petita fortificació situada a la pedanía del mateix nom al terme municipal de Torremocha del Campo, a Guadalajara.
Va ser aixecada al segle XII per primer senyor de Molina, Don Manrique de Lara, a les terres de Saviñán que ell mateix havía conquerit al regne taifa de Molina.
Després va pertànyer a Don Pedro de Leucata, bisbe de Sigüenza, a l'Infant Don Juán Manuel, qui el va reforçar i d'ell al seu fill, qui finalment el va vendre als bisbes de Sigüenza, que van mantenir-ne la propietat fins a finals del segle XIX.
Aquest castell, que els veins de la zona anomenen "de la lluna", constaba d'un recinte quadrangular amb alts murs de mampostería, torres a les cantonades i una gran torre de l'homenatge a l'angle sud-est. La torre tenía quatre pisos i s'hi entrava per una porta a l'alçada del primer pis, ja fos amb una escala de mà o des del camí de ronda de la muralla. A l'estança baixa i amb murs de més de dos metres d'espessor s'hi accedía només a través d'un petit forat al primer pis i possiblement servía de masmorra. El castell, envoltat per fosses avui quasi del tot cegades, podía mantenir una petita guarnició més orientada a la vigilància que no pas de defensa del territori.
En Layna Serrano suggereïx que amb anterioritat hi havía hagut a l'indret un habitacle celtibèric.
Petita fortificació situada a la pedanía del mateix nom al terme municipal de Torremocha del Campo, a Guadalajara.
Va ser aixecada al segle XII per primer senyor de Molina, Don Manrique de Lara, a les terres de Saviñán que ell mateix havía conquerit al regne taifa de Molina.
Després va pertànyer a Don Pedro de Leucata, bisbe de Sigüenza, a l'Infant Don Juán Manuel, qui el va reforçar i d'ell al seu fill, qui finalment el va vendre als bisbes de Sigüenza, que van mantenir-ne la propietat fins a finals del segle XIX.
Aquest castell, que els veins de la zona anomenen "de la lluna", constaba d'un recinte quadrangular amb alts murs de mampostería, torres a les cantonades i una gran torre de l'homenatge a l'angle sud-est. La torre tenía quatre pisos i s'hi entrava per una porta a l'alçada del primer pis, ja fos amb una escala de mà o des del camí de ronda de la muralla. A l'estança baixa i amb murs de més de dos metres d'espessor s'hi accedía només a través d'un petit forat al primer pis i possiblement servía de masmorra. El castell, envoltat per fosses avui quasi del tot cegades, podía mantenir una petita guarnició més orientada a la vigilància que no pas de defensa del territori.
En Layna Serrano suggereïx que amb anterioritat hi havía hagut a l'indret un habitacle celtibèric.
Loading…
Pere Ramon's conversations
Very nice picture and beautiful place. Voted! Greetings from Croatia, @na travizi
You are invited to visit my February contest
Very nice photo.
VOTED.
Greetings from Türkey.
My Favorite 1
My February Contest
My Favorite 2
Hola altre cop! Les teves fotos del Mulleres també em portan molts records, ja que vaig pujar-lo al any 75. Varem anar desde el tunel de Viella, varem fer nit al refugi de Mulleres i al dia seguent, Tuc de Mulleres i fins a Benasque i després pujar al refugi de Estós. Una bona patejada! Molt boniques les fotos. Salut!
Hola, Pere! Si que son mágiques aquelles fotos i els records que portan... Segurament coincidiriem algun cop, encara que a finals del 73 vaig marxar a viure a Valencia, a on vaig continuar escalant una quants anys encara. Encantat de saludarte.
Petita fortificació situada a la pedanía del mateix nom al terme municipal de Torremocha del Campo, a Guadalajara.
Va ser aixecada al segle XII per primer senyor de Molina, Don Manrique de Lara, a les terres de Saviñán que ell mateix havía conquerit al regne taifa de Molina.
Després va pertànyer a Don Pedro de Leucata, bisbe de Sigüenza, a l'Infant Don Juán Manuel, qui el va reforçar i d'ell al seu fill, qui finalment el va vendre als bisbes de Sigüenza, que van mantenir-ne la propietat fins a finals del segle XIX.
Aquest castell, que els veins de la zona anomenen "de la lluna", constaba d'un recinte quadrangular amb alts murs de mampostería, torres a les cantonades i una gran torre de l'homenatge a l'angle sud-est. La torre tenía quatre pisos i s'hi entrava per una porta a l'alçada del primer pis, ja fos amb una escala de mà o des del camí de ronda de la muralla. A l'estança baixa i amb murs de més de dos metres d'espessor s'hi accedía només a través d'un petit forat al primer pis i possiblement servía de masmorra. El castell, envoltat per fosses avui quasi del tot cegades, podía mantenir una petita guarnició més orientada a la vigilància que no pas de defensa del territori.
En Layna Serrano suggereïx que amb anterioritat hi havía hagut a l'indret un habitacle celtibèric.
Avui es troba en estat de ruïna progressiva.
Petita fortificació situada a la pedanía del mateix nom al terme municipal de Torremocha del Campo, a Guadalajara.
Va ser aixecada al segle XII per primer senyor de Molina, Don Manrique de Lara, a les terres de Saviñán que ell mateix havía conquerit al regne taifa de Molina.
Després va pertànyer a Don Pedro de Leucata, bisbe de Sigüenza, a l'Infant Don Juán Manuel, qui el va reforçar i d'ell al seu fill, qui finalment el va vendre als bisbes de Sigüenza, que van mantenir-ne la propietat fins a finals del segle XIX.
Aquest castell, que els veins de la zona anomenen "de la lluna", constaba d'un recinte quadrangular amb alts murs de mampostería, torres a les cantonades i una gran torre de l'homenatge a l'angle sud-est. La torre tenía quatre pisos i s'hi entrava per una porta a l'alçada del primer pis, ja fos amb una escala de mà o des del camí de ronda de la muralla. A l'estança baixa i amb murs de més de dos metres d'espessor s'hi accedía només a través d'un petit forat al primer pis i possiblement servía de masmorra. El castell, envoltat per fosses avui quasi del tot cegades, podía mantenir una petita guarnició més orientada a la vigilància que no pas de defensa del territori.
En Layna Serrano suggereïx que amb anterioritat hi havía hagut a l'indret un habitacle celtibèric.
Avui es troba en estat de ruïna progressiva.
Petita fortificació situada a la pedanía del mateix nom al terme municipal de Torremocha del Campo, a Guadalajara.
Va ser aixecada al segle XII per primer senyor de Molina, Don Manrique de Lara, a les terres de Saviñán que ell mateix havía conquerit al regne taifa de Molina.
Després va pertànyer a Don Pedro de Leucata, bisbe de Sigüenza, a l'Infant Don Juán Manuel, qui el va reforçar i d'ell al seu fill, qui finalment el va vendre als bisbes de Sigüenza, que van mantenir-ne la propietat fins a finals del segle XIX.
Aquest castell, que els veins de la zona anomenen "de la lluna", constaba d'un recinte quadrangular amb alts murs de mampostería, torres a les cantonades i una gran torre de l'homenatge a l'angle sud-est. La torre tenía quatre pisos i s'hi entrava per una porta a l'alçada del primer pis, ja fos amb una escala de mà o des del camí de ronda de la muralla. A l'estança baixa i amb murs de més de dos metres d'espessor s'hi accedía només a través d'un petit forat al primer pis i possiblement servía de masmorra. El castell, envoltat per fosses avui quasi del tot cegades, podía mantenir una petita guarnició més orientada a la vigilància que no pas de defensa del territori.
En Layna Serrano suggereïx que amb anterioritat hi havía hagut a l'indret un habitacle celtibèric.
Avui es troba en estat de ruïna progressiva.
Petita fortificació situada a la pedanía del mateix nom al terme municipal de Torremocha del Campo, a Guadalajara.
Va ser aixecada al segle XII per primer senyor de Molina, Don Manrique de Lara, a les terres de Saviñán que ell mateix havía conquerit al regne taifa de Molina.
Després va pertànyer a Don Pedro de Leucata, bisbe de Sigüenza, a l'Infant Don Juán Manuel, qui el va reforçar i d'ell al seu fill, qui finalment el va vendre als bisbes de Sigüenza, que van mantenir-ne la propietat fins a finals del segle XIX.
Aquest castell, que els veins de la zona anomenen "de la lluna", constaba d'un recinte quadrangular amb alts murs de mampostería, torres a les cantonades i una gran torre de l'homenatge a l'angle sud-est. La torre tenía quatre pisos i s'hi entrava per una porta a l'alçada del primer pis, ja fos amb una escala de mà o des del camí de ronda de la muralla. A l'estança baixa i amb murs de més de dos metres d'espessor s'hi accedía només a través d'un petit forat al primer pis i possiblement servía de masmorra. El castell, envoltat per fosses avui quasi del tot cegades, podía mantenir una petita guarnició més orientada a la vigilància que no pas de defensa del territori.
En Layna Serrano suggereïx que amb anterioritat hi havía hagut a l'indret un habitacle celtibèric.
Avui es troba en estat de ruïna progressiva.
Petita fortificació situada a la pedanía del mateix nom al terme municipal de Torremocha del Campo, a Guadalajara.
Va ser aixecada al segle XII per primer senyor de Molina, Don Manrique de Lara, a les terres de Saviñán que ell mateix havía conquerit al regne taifa de Molina.
Després va pertànyer a Don Pedro de Leucata, bisbe de Sigüenza, a l'Infant Don Juán Manuel, qui el va reforçar i d'ell al seu fill, qui finalment el va vendre als bisbes de Sigüenza, que van mantenir-ne la propietat fins a finals del segle XIX.
Aquest castell, que els veins de la zona anomenen "de la lluna", constaba d'un recinte quadrangular amb alts murs de mampostería, torres a les cantonades i una gran torre de l'homenatge a l'angle sud-est. La torre tenía quatre pisos i s'hi entrava per una porta a l'alçada del primer pis, ja fos amb una escala de mà o des del camí de ronda de la muralla. A l'estança baixa i amb murs de més de dos metres d'espessor s'hi accedía només a través d'un petit forat al primer pis i possiblement servía de masmorra. El castell, envoltat per fosses avui quasi del tot cegades, podía mantenir una petita guarnició més orientada a la vigilància que no pas de defensa del territori.
En Layna Serrano suggereïx que amb anterioritat hi havía hagut a l'indret un habitacle celtibèric.
Avui es troba en estat de ruïna progressiva.
Petita fortificació situada a la pedanía del mateix nom al terme municipal de Torremocha del Campo, a Guadalajara.
Va ser aixecada al segle XII per primer senyor de Molina, Don Manrique de Lara, a les terres de Saviñán que ell mateix havía conquerit al regne taifa de Molina.
Després va pertànyer a Don Pedro de Leucata, bisbe de Sigüenza, a l'Infant Don Juán Manuel, qui el va reforçar i d'ell al seu fill, qui finalment el va vendre als bisbes de Sigüenza, que van mantenir-ne la propietat fins a finals del segle XIX.
Aquest castell, que els veins de la zona anomenen "de la lluna", constaba d'un recinte quadrangular amb alts murs de mampostería, torres a les cantonades i una gran torre de l'homenatge a l'angle sud-est. La torre tenía quatre pisos i s'hi entrava per una porta a l'alçada del primer pis, ja fos amb una escala de mà o des del camí de ronda de la muralla. A l'estança baixa i amb murs de més de dos metres d'espessor s'hi accedía només a través d'un petit forat al primer pis i possiblement servía de masmorra. El castell, envoltat per fosses avui quasi del tot cegades, podía mantenir una petita guarnició més orientada a la vigilància que no pas de defensa del territori.
En Layna Serrano suggereïx que amb anterioritat hi havía hagut a l'indret un habitacle celtibèric.
Avui es troba en estat de ruïna progressiva.