Les Termes Romanes de Sant Boi són els banys pertanyents a una propietat privada de l'època més ben conservats de Catalunya. Van ser construïdes a les acaballes del segle II dC, en un època d'esplendor de la zona. L'edifici termal va estar en ple funcionament fins al segle V de la nostra era. Al segle XVII s'hi va construir una casa al damunt, la qual cosa n'ha permès una millor conservació. Les termes es van localitzar l'any 1953 gràcies a un document de 1826, interpretat per l'historiador santboià Carles Martí i Vila. Ramon Mas i Campderrós va encetar-ne l'excavació que, un any després, va continuar sota la direcció de l'arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols. L'any 1959 la Diputació de Barcelona va promoure la construcció d'un edifici per protegir-ne les restes. La mateixa institució va tornar a fer una intervenció en el conjunt l'any 1989 que va acabar oficialment el dia de la inauguració del monument, l'Onze de Setembre de 1998.

Les termes de Sant Boi estaven formades per dos cossos d'edificació paral·lels. L'un contenia les cambres fredes: l'apodyterium o vestidor i el frigidarium i la cella piscinalis (la sala i la piscina freda). L'altre albergava les cambres calentes: tepydarium o sala tèbia, sudatorium o sala de bany de vapor i caldarium o sala de bany calent. Amb el descobriment dels banys també es va localitzar un centre de producció d'àmfores a sota del frigidarium datat del 30-20 aC.

Las termas romanas de Sant Boi son los baños pertenecientes a una propiedad privada de la época mejor conservados de Cataluña. Fueron construidas a finales del siglo II dC, en una época de esplendor de la zona. El edificio termal estuvo en pleno funcionamiento hasta el siglo V de nuestra era. En el siglo XVII se construyó una casa encima, lo que ha permitido una mejor conservación. Las termas se localizaron en el año 1953 gracias a un documento de 1826, interpretado por el historiador santboyano Carles Martí i Vilà. Ramon Mas i Campderrós, empezó la excavación que, un año después continuó bajo la dirección del arqueólogo Josep de Calassanç Serra i Ràfols. En el año 1959 la Diputación de Barcelona promovió la construcción de un edificio por proteger los vestigios. La misma institución volvió a hacer una intervención en el conjunto el año 1989 que acabó oficialmente el día de la inauguración del monumento, el Once de Septiembre de 1998.

Las termas de Sant Boi estaban formadas por dos cuerpos de edificación paralelos. Uno contenía las cámaras frías: el apodyterium o vestuario y el frigidarium y la ceja piscinalis (la sala y la piscina fría). La otra albergaba las cámaras calientes: tepydarium o sala tibia, sudatorium o sala de baño de vapor y caldarium o sala de baño caliente. Con el descubrimiento de los baños también se localizó un centro de producción de ánforas bajo el frigidarium datado del 30-20 aC.

Les Termes Romanes de Sant Boi són els banys pertanyents a una propietat privada de l'època més ben conservats de Catalunya. Van ser construïdes a les acaballes del segle II dC, en un època d'esplendor de la zona. L'edifici termal va estar en ple funcionament fins al segle V de la nostra era. Al segle XVII s'hi va construir una casa al damunt, la qual cosa n'ha permès una millor conservació. Les termes es van localitzar l'any 1953 gràcies a un document de 1826, interpretat per l'historiador santboià Carles Martí i Vila. Ramon Mas i Campderrós va encetar-ne l'excavació que, un any després, va continuar sota la direcció de l'arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols. L'any 1959 la Diputació de Barcelona va promoure la construcció d'un edifici per protegir-ne les restes. La mateixa institució va tornar a fer una intervenció en el conjunt l'any 1989 que va acabar oficialment el dia de la inauguració del monument, l'Onze de Setembre de 1998.

Les termes de Sant Boi estaven formades per dos cossos d'edificació paral·lels. L'un contenia les cambres fredes: l'apodyterium o vestidor i el frigidarium i la cella piscinalis (la sala i la piscina freda). L'altre albergava les cambres calentes: tepydarium o sala tèbia, sudatorium o sala de bany de vapor i caldarium o sala de bany calent. Amb el descobriment dels banys també es va localitzar un centre de producció d'àmfores a sota del frigidarium datat del 30-20 aC.

Las termas romanas de Sant Boi son los baños pertenecientes a una propiedad privada de la época mejor conservados de Cataluña. Fueron construidas a finales del siglo II dC, en una época de esplendor de la zona. El edificio termal estuvo en pleno funcionamiento hasta el siglo V de nuestra era. En el siglo XVII se construyó una casa encima, lo que ha permitido una mejor conservación. Las termas se localizaron en el año 1953 gracias a un documento de 1826, interpretado por el historiador santboyano Carles Martí i Vilà. Ramon Mas i Campderrós, empezó la excavación que, un año después continuó bajo la dirección del arqueólogo Josep de Calassanç Serra i Ràfols. En el año 1959 la Diputación de Barcelona promovió la construcción de un edificio por proteger los vestigios. La misma institución volvió a hacer una intervención en el conjunto el año 1989 que acabó oficialmente el día de la inauguración del monumento, el Once de Septiembre de 1998.

Las termas de Sant Boi estaban formadas por dos cuerpos de edificación paralelos. Uno contenía las cámaras frías: el apodyterium o vestuario y el frigidarium y la ceja piscinalis (la sala y la piscina fría). La otra albergaba las cámaras calientes: tepydarium o sala tibia, sudatorium o sala de baño de vapor y caldarium o sala de baño caliente. Con el descubrimiento de los baños también se localizó un centro de producción de ánforas bajo el frigidarium datado del 30-20 aC.

Les Termes Romanes de Sant Boi són els banys pertanyents a una propietat privada de l'època més ben conservats de Catalunya. Van ser construïdes a les acaballes del segle II dC, en un època d'esplendor de la zona. L'edifici termal va estar en ple funcionament fins al segle V de la nostra era. Al segle XVII s'hi va construir una casa al damunt, la qual cosa n'ha permès una millor conservació. Les termes es van localitzar l'any 1953 gràcies a un document de 1826, interpretat per l'historiador santboià Carles Martí i Vila. Ramon Mas i Campderrós va encetar-ne l'excavació que, un any després, va continuar sota la direcció de l'arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols. L'any 1959 la Diputació de Barcelona va promoure la construcció d'un edifici per protegir-ne les restes. La mateixa institució va tornar a fer una intervenció en el conjunt l'any 1989 que va acabar oficialment el dia de la inauguració del monument, l'Onze de Setembre de 1998.

Les termes de Sant Boi estaven formades per dos cossos d'edificació paral·lels. L'un contenia les cambres fredes: l'apodyterium o vestidor i el frigidarium i la cella piscinalis (la sala i la piscina freda). L'altre albergava les cambres calentes: tepydarium o sala tèbia, sudatorium o sala de bany de vapor i caldarium o sala de bany calent. Amb el descobriment dels banys també es va localitzar un centre de producció d'àmfores a sota del frigidarium datat del 30-20 aC.

Las termas romanas de Sant Boi son los baños pertenecientes a una propiedad privada de la época mejor conservados de Cataluña. Fueron construidas a finales del siglo II dC, en una época de esplendor de la zona. El edificio termal estuvo en pleno funcionamiento hasta el siglo V de nuestra era. En el siglo XVII se construyó una casa encima, lo que ha permitido una mejor conservación. Las termas se localizaron en el año 1953 gracias a un documento de 1826, interpretado por el historiador santboyano Carles Martí i Vilà. Ramon Mas i Campderrós, empezó la excavación que, un año después continuó bajo la dirección del arqueólogo Josep de Calassanç Serra i Ràfols. En el año 1959 la Diputación de Barcelona promovió la construcción de un edificio por proteger los vestigios. La misma institución volvió a hacer una intervención en el conjunto el año 1989 que acabó oficialmente el día de la inauguración del monumento, el Once de Septiembre de 1998.

Las termas de Sant Boi estaban formadas por dos cuerpos de edificación paralelos. Uno contenía las cámaras frías: el apodyterium o vestuario y el frigidarium y la ceja piscinalis (la sala y la piscina fría). La otra albergaba las cámaras calientes: tepydarium o sala tibia, sudatorium o sala de baño de vapor y caldarium o sala de baño caliente. Con el descubrimiento de los baños también se localizó un centro de producción de ánforas bajo el frigidarium datado del 30-20 aC.

Les Termes Romanes de Sant Boi són els banys pertanyents a una propietat privada de l'època més ben conservats de Catalunya. Van ser construïdes a les acaballes del segle II dC, en un època d'esplendor de la zona. L'edifici termal va estar en ple funcionament fins al segle V de la nostra era. Al segle XVII s'hi va construir una casa al damunt, la qual cosa n'ha permès una millor conservació. Les termes es van localitzar l'any 1953 gràcies a un document de 1826, interpretat per l'historiador santboià Carles Martí i Vila. Ramon Mas i Campderrós va encetar-ne l'excavació que, un any després, va continuar sota la direcció de l'arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols. L'any 1959 la Diputació de Barcelona va promoure la construcció d'un edifici per protegir-ne les restes. La mateixa institució va tornar a fer una intervenció en el conjunt l'any 1989 que va acabar oficialment el dia de la inauguració del monument, l'Onze de Setembre de 1998.

Les termes de Sant Boi estaven formades per dos cossos d'edificació paral·lels. L'un contenia les cambres fredes: l'apodyterium o vestidor i el frigidarium i la cella piscinalis (la sala i la piscina freda). L'altre albergava les cambres calentes: tepydarium o sala tèbia, sudatorium o sala de bany de vapor i caldarium o sala de bany calent. Amb el descobriment dels banys també es va localitzar un centre de producció d'àmfores a sota del frigidarium datat del 30-20 aC.

Las termas romanas de Sant Boi son los baños pertenecientes a una propiedad privada de la época mejor conservados de Cataluña. Fueron construidas a finales del siglo II dC, en una época de esplendor de la zona. El edificio termal estuvo en pleno funcionamiento hasta el siglo V de nuestra era. En el siglo XVII se construyó una casa encima, lo que ha permitido una mejor conservación. Las termas se localizaron en el año 1953 gracias a un documento de 1826, interpretado por el historiador santboyano Carles Martí i Vilà. Ramon Mas i Campderrós, empezó la excavación que, un año después continuó bajo la dirección del arqueólogo Josep de Calassanç Serra i Ràfols. En el año 1959 la Diputación de Barcelona promovió la construcción de un edificio por proteger los vestigios. La misma institución volvió a hacer una intervención en el conjunto el año 1989 que acabó oficialmente el día de la inauguración del monumento, el Once de Septiembre de 1998.

Las termas de Sant Boi estaban formadas por dos cuerpos de edificación paralelos. Uno contenía las cámaras frías: el apodyterium o vestuario y el frigidarium y la ceja piscinalis (la sala y la piscina fría). La otra albergaba las cámaras calientes: tepydarium o sala tibia, sudatorium o sala de baño de vapor y caldarium o sala de baño caliente. Con el descubrimiento de los baños también se localizó un centro de producción de ánforas bajo el frigidarium datado del 30-20 aC.

Les Termes Romanes de Sant Boi són els banys pertanyents a una propietat privada de l'època més ben conservats de Catalunya. Van ser construïdes a les acaballes del segle II dC, en un època d'esplendor de la zona. L'edifici termal va estar en ple funcionament fins al segle V de la nostra era. Al segle XVII s'hi va construir una casa al damunt, la qual cosa n'ha permès una millor conservació. Les termes es van localitzar l'any 1953 gràcies a un document de 1826, interpretat per l'historiador santboià Carles Martí i Vila. Ramon Mas i Campderrós va encetar-ne l'excavació que, un any després, va continuar sota la direcció de l'arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols. L'any 1959 la Diputació de Barcelona va promoure la construcció d'un edifici per protegir-ne les restes. La mateixa institució va tornar a fer una intervenció en el conjunt l'any 1989 que va acabar oficialment el dia de la inauguració del monument, l'Onze de Setembre de 1998.

Les termes de Sant Boi estaven formades per dos cossos d'edificació paral·lels. L'un contenia les cambres fredes: l'apodyterium o vestidor i el frigidarium i la cella piscinalis (la sala i la piscina freda). L'altre albergava les cambres calentes: tepydarium o sala tèbia, sudatorium o sala de bany de vapor i caldarium o sala de bany calent. Amb el descobriment dels banys també es va localitzar un centre de producció d'àmfores a sota del frigidarium datat del 30-20 aC.

Las termas romanas de Sant Boi son los baños pertenecientes a una propiedad privada de la época mejor conservados de Cataluña. Fueron construidas a finales del siglo II dC, en una época de esplendor de la zona. El edificio termal estuvo en pleno funcionamiento hasta el siglo V de nuestra era. En el siglo XVII se construyó una casa encima, lo que ha permitido una mejor conservación. Las termas se localizaron en el año 1953 gracias a un documento de 1826, interpretado por el historiador santboyano Carles Martí i Vilà. Ramon Mas i Campderrós, empezó la excavación que, un año después continuó bajo la dirección del arqueólogo Josep de Calassanç Serra i Ràfols. En el año 1959 la Diputación de Barcelona promovió la construcción de un edificio por proteger los vestigios. La misma institución volvió a hacer una intervención en el conjunto el año 1989 que acabó oficialmente el día de la inauguración del monumento, el Once de Septiembre de 1998.

Las termas de Sant Boi estaban formadas por dos cuerpos de edificación paralelos. Uno contenía las cámaras frías: el apodyterium o vestuario y el frigidarium y la ceja piscinalis (la sala y la piscina fría). La otra albergaba las cámaras calientes: tepydarium o sala tibia, sudatorium o sala de baño de vapor y caldarium o sala de baño caliente. Con el descubrimiento de los baños también se localizó un centro de producción de ánforas bajo el frigidarium datado del 30-20 aC.

Les Termes Romanes de Sant Boi són els banys pertanyents a una propietat privada de l'època més ben conservats de Catalunya. Van ser construïdes a les acaballes del segle II dC, en un època d'esplendor de la zona. L'edifici termal va estar en ple funcionament fins al segle V de la nostra era. Al segle XVII s'hi va construir una casa al damunt, la qual cosa n'ha permès una millor conservació. Les termes es van localitzar l'any 1953 gràcies a un document de 1826, interpretat per l'historiador santboià Carles Martí i Vila. Ramon Mas i Campderrós va encetar-ne l'excavació que, un any després, va continuar sota la direcció de l'arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols. L'any 1959 la Diputació de Barcelona va promoure la construcció d'un edifici per protegir-ne les restes. La mateixa institució va tornar a fer una intervenció en el conjunt l'any 1989 que va acabar oficialment el dia de la inauguració del monument, l'Onze de Setembre de 1998.

Les termes de Sant Boi estaven formades per dos cossos d'edificació paral·lels. L'un contenia les cambres fredes: l'apodyterium o vestidor i el frigidarium i la cella piscinalis (la sala i la piscina freda). L'altre albergava les cambres calentes: tepydarium o sala tèbia, sudatorium o sala de bany de vapor i caldarium o sala de bany calent. Amb el descobriment dels banys també es va localitzar un centre de producció d'àmfores a sota del frigidarium datat del 30-20 aC.

Las termas romanas de Sant Boi son los baños pertenecientes a una propiedad privada de la época mejor conservados de Cataluña. Fueron construidas a finales del siglo II dC, en una época de esplendor de la zona. El edificio termal estuvo en pleno funcionamiento hasta el siglo V de nuestra era. En el siglo XVII se construyó una casa encima, lo que ha permitido una mejor conservación. Las termas se localizaron en el año 1953 gracias a un documento de 1826, interpretado por el historiador santboyano Carles Martí i Vilà. Ramon Mas i Campderrós, empezó la excavación que, un año después continuó bajo la dirección del arqueólogo Josep de Calassanç Serra i Ràfols. En el año 1959 la Diputación de Barcelona promovió la construcción de un edificio por proteger los vestigios. La misma institución volvió a hacer una intervención en el conjunto el año 1989 que acabó oficialmente el día de la inauguración del monumento, el Once de Septiembre de 1998.

Las termas de Sant Boi estaban formadas por dos cuerpos de edificación paralelos. Uno contenía las cámaras frías: el apodyterium o vestuario y el frigidarium y la ceja piscinalis (la sala y la piscina fría). La otra albergaba las cámaras calientes: tepydarium o sala tibia, sudatorium o sala de baño de vapor y caldarium o sala de baño caliente. Con el descubrimiento de los baños también se localizó un centro de producción de ánforas bajo el frigidarium datado del 30-20 aC.

Les Termes Romanes de Sant Boi són els banys pertanyents a una propietat privada de l'època més ben conservats de Catalunya. Van ser construïdes a les acaballes del segle II dC, en un època d'esplendor de la zona. L'edifici termal va estar en ple funcionament fins al segle V de la nostra era. Al segle XVII s'hi va construir una casa al damunt, la qual cosa n'ha permès una millor conservació. Les termes es van localitzar l'any 1953 gràcies a un document de 1826, interpretat per l'historiador santboià Carles Martí i Vila. Ramon Mas i Campderrós va encetar-ne l'excavació que, un any després, va continuar sota la direcció de l'arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols. L'any 1959 la Diputació de Barcelona va promoure la construcció d'un edifici per protegir-ne les restes. La mateixa institució va tornar a fer una intervenció en el conjunt l'any 1989 que va acabar oficialment el dia de la inauguració del monument, l'Onze de Setembre de 1998.

Les termes de Sant Boi estaven formades per dos cossos d'edificació paral·lels. L'un contenia les cambres fredes: l'apodyterium o vestidor i el frigidarium i la cella piscinalis (la sala i la piscina freda). L'altre albergava les cambres calentes: tepydarium o sala tèbia, sudatorium o sala de bany de vapor i caldarium o sala de bany calent. Amb el descobriment dels banys també es va localitzar un centre de producció d'àmfores a sota del frigidarium datat del 30-20 aC.

Las termas romanas de Sant Boi son los baños pertenecientes a una propiedad privada de la época mejor conservados de Cataluña. Fueron construidas a finales del siglo II dC, en una época de esplendor de la zona. El edificio termal estuvo en pleno funcionamiento hasta el siglo V de nuestra era. En el siglo XVII se construyó una casa encima, lo que ha permitido una mejor conservación. Las termas se localizaron en el año 1953 gracias a un documento de 1826, interpretado por el historiador santboyano Carles Martí i Vilà. Ramon Mas i Campderrós, empezó la excavación que, un año después continuó bajo la dirección del arqueólogo Josep de Calassanç Serra i Ràfols. En el año 1959 la Diputación de Barcelona promovió la construcción de un edificio por proteger los vestigios. La misma institución volvió a hacer una intervención en el conjunto el año 1989 que acabó oficialmente el día de la inauguración del monumento, el Once de Septiembre de 1998.

Las termas de Sant Boi estaban formadas por dos cuerpos de edificación paralelos. Uno contenía las cámaras frías: el apodyterium o vestuario y el frigidarium y la ceja piscinalis (la sala y la piscina fría). La otra albergaba las cámaras calientes: tepydarium o sala tibia, sudatorium o sala de baño de vapor y caldarium o sala de baño caliente. Con el descubrimiento de los baños también se localizó un centro de producción de ánforas bajo el frigidarium datado del 30-20 aC.

Les Termes Romanes de Sant Boi són els banys pertanyents a una propietat privada de l'època més ben conservats de Catalunya. Van ser construïdes a les acaballes del segle II dC, en un època d'esplendor de la zona. L'edifici termal va estar en ple funcionament fins al segle V de la nostra era. Al segle XVII s'hi va construir una casa al damunt, la qual cosa n'ha permès una millor conservació. Les termes es van localitzar l'any 1953 gràcies a un document de 1826, interpretat per l'historiador santboià Carles Martí i Vila. Ramon Mas i Campderrós va encetar-ne l'excavació que, un any després, va continuar sota la direcció de l'arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols. L'any 1959 la Diputació de Barcelona va promoure la construcció d'un edifici per protegir-ne les restes. La mateixa institució va tornar a fer una intervenció en el conjunt l'any 1989 que va acabar oficialment el dia de la inauguració del monument, l'Onze de Setembre de 1998.

Les termes de Sant Boi estaven formades per dos cossos d'edificació paral·lels. L'un contenia les cambres fredes: l'apodyterium o vestidor i el frigidarium i la cella piscinalis (la sala i la piscina freda). L'altre albergava les cambres calentes: tepydarium o sala tèbia, sudatorium o sala de bany de vapor i caldarium o sala de bany calent. Amb el descobriment dels banys també es va localitzar un centre de producció d'àmfores a sota del frigidarium datat del 30-20 aC.

Las termas romanas de Sant Boi son los baños pertenecientes a una propiedad privada de la época mejor conservados de Cataluña. Fueron construidas a finales del siglo II dC, en una época de esplendor de la zona. El edificio termal estuvo en pleno funcionamiento hasta el siglo V de nuestra era. En el siglo XVII se construyó una casa encima, lo que ha permitido una mejor conservación. Las termas se localizaron en el año 1953 gracias a un documento de 1826, interpretado por el historiador santboyano Carles Martí i Vilà. Ramon Mas i Campderrós, empezó la excavación que, un año después continuó bajo la dirección del arqueólogo Josep de Calassanç Serra i Ràfols. En el año 1959 la Diputación de Barcelona promovió la construcción de un edificio por proteger los vestigios. La misma institución volvió a hacer una intervención en el conjunto el año 1989 que acabó oficialmente el día de la inauguración del monumento, el Once de Septiembre de 1998.

Las termas de Sant Boi estaban formadas por dos cuerpos de edificación paralelos. Uno contenía las cámaras frías: el apodyterium o vestuario y el frigidarium y la ceja piscinalis (la sala y la piscina fría). La otra albergaba las cámaras calientes: tepydarium o sala tibia, sudatorium o sala de baño de vapor y caldarium o sala de baño caliente. Con el descubrimiento de los baños también se localizó un centro de producción de ánforas bajo el frigidarium datado del 30-20 aC.

Les Termes Romanes de Sant Boi són els banys pertanyents a una propietat privada de l'època més ben conservats de Catalunya. Van ser construïdes a les acaballes del segle II dC, en un època d'esplendor de la zona. L'edifici termal va estar en ple funcionament fins al segle V de la nostra era. Al segle XVII s'hi va construir una casa al damunt, la qual cosa n'ha permès una millor conservació. Les termes es van localitzar l'any 1953 gràcies a un document de 1826, interpretat per l'historiador santboià Carles Martí i Vila. Ramon Mas i Campderrós va encetar-ne l'excavació que, un any després, va continuar sota la direcció de l'arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols. L'any 1959 la Diputació de Barcelona va promoure la construcció d'un edifici per protegir-ne les restes. La mateixa institució va tornar a fer una intervenció en el conjunt l'any 1989 que va acabar oficialment el dia de la inauguració del monument, l'Onze de Setembre de 1998.

Les termes de Sant Boi estaven formades per dos cossos d'edificació paral·lels. L'un contenia les cambres fredes: l'apodyterium o vestidor i el frigidarium i la cella piscinalis (la sala i la piscina freda). L'altre albergava les cambres calentes: tepydarium o sala tèbia, sudatorium o sala de bany de vapor i caldarium o sala de bany calent. Amb el descobriment dels banys també es va localitzar un centre de producció d'àmfores a sota del frigidarium datat del 30-20 aC.

Las termas romanas de Sant Boi son los baños pertenecientes a una propiedad privada de la época mejor conservados de Cataluña. Fueron construidas a finales del siglo II dC, en una época de esplendor de la zona. El edificio termal estuvo en pleno funcionamiento hasta el siglo V de nuestra era. En el siglo XVII se construyó una casa encima, lo que ha permitido una mejor conservación. Las termas se localizaron en el año 1953 gracias a un documento de 1826, interpretado por el historiador santboyano Carles Martí i Vilà. Ramon Mas i Campderrós, empezó la excavación que, un año después continuó bajo la dirección del arqueólogo Josep de Calassanç Serra i Ràfols. En el año 1959 la Diputación de Barcelona promovió la construcción de un edificio por proteger los vestigios. La misma institución volvió a hacer una intervención en el conjunto el año 1989 que acabó oficialmente el día de la inauguración del monumento, el Once de Septiembre de 1998.

Las termas de Sant Boi estaban formadas por dos cuerpos de edificación paralelos. Uno contenía las cámaras frías: el apodyterium o vestuario y el frigidarium y la ceja piscinalis (la sala y la piscina fría). La otra albergaba las cámaras calientes: tepydarium o sala tibia, sudatorium o sala de baño de vapor y caldarium o sala de baño caliente. Con el descubrimiento de los baños también se localizó un centro de producción de ánforas bajo el frigidarium datado del 30-20 aC.

Les Termes Romanes de Sant Boi són els banys pertanyents a una propietat privada de l'època més ben conservats de Catalunya. Van ser construïdes a les acaballes del segle II dC, en un època d'esplendor de la zona. L'edifici termal va estar en ple funcionament fins al segle V de la nostra era. Al segle XVII s'hi va construir una casa al damunt, la qual cosa n'ha permès una millor conservació. Les termes es van localitzar l'any 1953 gràcies a un document de 1826, interpretat per l'historiador santboià Carles Martí i Vila. Ramon Mas i Campderrós va encetar-ne l'excavació que, un any després, va continuar sota la direcció de l'arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols. L'any 1959 la Diputació de Barcelona va promoure la construcció d'un edifici per protegir-ne les restes. La mateixa institució va tornar a fer una intervenció en el conjunt l'any 1989 que va acabar oficialment el dia de la inauguració del monument, l'Onze de Setembre de 1998.

Les termes de Sant Boi estaven formades per dos cossos d'edificació paral·lels. L'un contenia les cambres fredes: l'apodyterium o vestidor i el frigidarium i la cella piscinalis (la sala i la piscina freda). L'altre albergava les cambres calentes: tepydarium o sala tèbia, sudatorium o sala de bany de vapor i caldarium o sala de bany calent. Amb el descobriment dels banys també es va localitzar un centre de producció d'àmfores a sota del frigidarium datat del 30-20 aC.

Las termas romanas de Sant Boi son los baños pertenecientes a una propiedad privada de la época mejor conservados de Cataluña. Fueron construidas a finales del siglo II dC, en una época de esplendor de la zona. El edificio termal estuvo en pleno funcionamiento hasta el siglo V de nuestra era. En el siglo XVII se construyó una casa encima, lo que ha permitido una mejor conservación. Las termas se localizaron en el año 1953 gracias a un documento de 1826, interpretado por el historiador santboyano Carles Martí i Vilà. Ramon Mas i Campderrós, empezó la excavación que, un año después continuó bajo la dirección del arqueólogo Josep de Calassanç Serra i Ràfols. En el año 1959 la Diputación de Barcelona promovió la construcción de un edificio por proteger los vestigios. La misma institución volvió a hacer una intervención en el conjunto el año 1989 que acabó oficialmente el día de la inauguración del monumento, el Once de Septiembre de 1998.

Las termas de Sant Boi estaban formadas por dos cuerpos de edificación paralelos. Uno contenía las cámaras frías: el apodyterium o vestuario y el frigidarium y la ceja piscinalis (la sala y la piscina fría). La otra albergaba las cámaras calientes: tepydarium o sala tibia, sudatorium o sala de baño de vapor y caldarium o sala de baño caliente. Con el descubrimiento de los baños también se localizó un centro de producción de ánforas bajo el frigidarium datado del 30-20 aC.