Molts anys enrere,els pobles de les rodalies hi anaven a pasar el dia quan començava la primavera; es portaven el dinar i feien grans arrossades. La majoria de la gent, eren de St.Feliu,Sta.Cristina i Llagostera. aleshores la font rajava molt;malgrat les grans sequeres, fa poc temps que hi vaig anar i em va sorpendre que rajes.

Aquest mas, tot hi està en el pla de Panedes, la masia i els camps de conreu,gaire bé tots, son dintre el terme de Romanyà de Sta. Cristina d'Aro. La punta S.O. d'aquests camps, una vessana i escaig, entren al terme de Llagostera. Ho explico tal com hem va dir el seu propietàri, L'Artemi Anglada, quan vaig anar a fotografiar-lo.

Aquesta masia durant molts anys ha portat el nom de "Can Matas". Més tard,a la primera meitat del segle passat, va pertanyer al Sr.Joaquim Massa, fins la dècada dels seixant,i també es va coneix el mas com el de Can Massa. Aleshores, es posar de nou a la venda,i crec,que el van vendre a un Srs de Madrid i possiblement continuin essent-ne els propietàris actuals.

El mas és can Cals

Així era el nucli de St.Cebrià de Camós, o dels Alls, al principi del segle XX.(1910-15),quan estava tota la zona poblada; aleshores s'hi contaven més de quaranta focs(vivendes o llars),i era la casa on es recollia els delmes de les masies de la zona per pagar a les moltes institucions que n'eren les propietàries,entre elles, els del monestir de St.Miquel de Cruïlles. L'últim capellà que hi deia missa una vegada al mes, era Mossèn Gumersind Vilagran,rector de la parròquia de Bell-lloc.Des del 2005,es torna a celebrar l'aplec que tants anys feia que´s'havia perdut; el fan el 3er.diumenge de Setembre.

Aquesta masia fou desocupada a la dècada dels seixanta; la Quimeta,última persona que hi va viure-hi,ultimament vivia a Platja d'Aro.La masia resta abandonada fins fa pocs anys,que ha estat comprada(semble ésser) per uns belges que a mitjans del 2007 varen començar les reformes. Al comencement del 2008,les obres exteriors eren molt avançades.Des de l'Abril del 2008, no hi he tornat.

Parròquia de Sta. Coloma de Fitor,pertany al terme de Fonteta i no Calonge com diu alcim de la foto.Es el centre d'aquesta zona i aplega uns setze habitans repartits entre sis masies ocupades. Des de fa pocs anys, s'ha reprès l'aplac amb gran concurrència. El passat 2007, foren més de dos millers les persones que varen anar-hi, i prop del miler els cotxes que s'hi van apropar.Varen fer misa, visites guiades als dolmens, sardanes, un dinar de germanor i desprésde la sobretaula, una gran sesió de ballables amb cobla-orquestre de renom. Tota aquesta zona anys enrere,tenia molta vida,era el camí entre Palamós i Girona; té molta història.

Parròquia de Sta.Coloma de Fitor.Fou construïda a la meitat del segle X.La varen aixecar sobre les restes d'una ermita anterior.L'any 948, el bisbe de Girona Mossén Gotmar, va inagurar-la. El Febrer del 1817,per la nit,el rector Joan Batlle, va ésser atracat,per tres malfactors i el varen apallisar i matar. Més tard foren presos per la justicia, que els va fer desquarta-rar ipenjar les seves restes,en unes gabies als arbres per els pobles de la contrada.

Aquest freixa, està considerat com el segon més grand d'Europa, segons em va explicar el seu propietàri l'Artemi Anglada.

Aquesta foto, ha estat feta des de baix el camí que mena de Fonteta a Fitor; és molt bonica. L'única pega és, que Can Calç, està dintre el terme de Fonteta (Forellac), com tota la parròquia de Fitor, i no St.Pol com diu a dalt.